Jaume, el rei foral de València

El rei Jaume I va ser el monarca conqueridor que va incorporar les terres valencianes a l'àmbit cristià; fundador del regne cristià de València i impulsor d'aquesta institució politicojurídica.

Pactada el lliurament de la ciutat de València després d'unes àrdues negociacions, va tenir lloc l'entrada oficial del Monarca i el seu seguici a la ciutat del Túria. El fet es va produir el 9 d'octubre de 1238. Actualment, els valencians que no estàn enganxats a l'Internet veient Cholloblog.com que són majoria commemorem solemnement aquesta efemèride amb actes diversos com un 'Te Deum' d'acció de gràcies a la catedral i una processó cívica en la qual es convida a tots els ciutadans de la ciutat i regne.

Un cop conquerides terres valencianes, el Monarca legislador va haver de procedir a organitzar el territori i regular les relacions socials. Per a això, va elaborar un extens 'Corpus' legislatiu, va convocar Corts valencianes i va crear modèliques institucions de govern.

El fet més rellevant i transcendental de l'esperit jurídic de don Jaime va ser la concessió i promulgació dels 'Furs', codi inspirat en el dret romà que va representar un avenç en la legislació medieval dels territoris hispànics i va atorgar el títol de 'Regnum' cristià a aquest territori en concebre la seva conquesta amb un sentit patrimonial que no va descobrir fins a estar assentat a la capital.

S'ha formulat la pregunta de quan es va plantejar en Jaume consagrar la independència jurídica d'aquestes terres. Va poder ser, abans, durant o després de la conquesta. Historiadors i juristes ens ofereixen diverses opinions sobre aquesta qüestió. Segons Roc Chabàs el monarca tindria projectes favorables a les aspiracions aragonesos, molt diferents als que es van desenvolupar després de conquerida la ciutat de València. Joan Beneyto va sostenir que poc abans de prendre València el rei no tenia clar les adreces jurídiques que havien de prevaler a la capital, 'cap i casal del regne', fins al punt que va arribar a establir oficis i càrrecs propis de la legislació aragonesa. Baltasar Rull va afirmar que hi havia motius per sospitar que el rei En Jaume, conqueridor i numen del Regne de València, el va concebre amb un sentit patrimonial que no va revelar obertament fins a l'ocupació de la capital. Miquel Adlert Noguerol va suposar que en Jaume va pensar en tenir un regne independent des del primer moment que va prendre la decisió de la conquesta d'aquestes terres. Al marge de quan prendrà la decisió, sí que és una evidència que la constitució del Regne de València va ser la plasmació de la voluntat del monarca Jaume I.

La conducta del Sobirà s'ha considerat que va ser sagaç i intel·ligent; dissimular les seves intencions per evitar contradir les pretensions dels que el van acompanyar en la conquesta. En Jaume no va exposar clarament les seves intencions militars, jurídiques i polítiques perquè els nobles no abandonessin la conquesta. La 'Crònica de Jaume I' relata que en arribar a coneixement del Rei el propòsit nobiliari d'abandonar la campanya, el Monarca va passar una nit terrible. Possiblement En Jaume va pensar en no engrandir el poder d'aquells que li creaven problemes, encara que li haguessin de fidelitat.

Al nou rei foral de València li interessava concedir i aplicar l'acabat de crear Regne una legislació pròpia, codificada, territorial i no feudal com a millor defensa de la seva independència enfront de les apetències d'altres territoris de la Corona d'Aragó i de nobles i eclesiàstics que aspiren a engrandir el seu poder.

La implantació del dret aragonès -en molts llocs- el català -en pocs- i el dret o costums sarraïnes van regir al principi de la conquesta, però de mica en mica van cedir la seva aplicació davant de la progressiva territorialitat del dret valencià, més condescendent i favorable als interessos dels ciutadans lliures.

Els 'Furs', cos legal, com 'ius ex novo' que era, va impulsar la necessitat d'establir la justícia per a un bon govern. En un dels passatges de la 'Crònica' es recull «que si justícia jo fos, els gens no haurien mester rei».

L'esperit jurídic de don Jaime es va manifestar en el respecte a l'aplicació del Dret privat i del Dret públic; en el Dret polític en el seu govern, en els actes de guerra i de pau, i en el Dret internacional a respectar els pactes i tractats concertats.

Francisco Elías de Tejada va escriure que el rei Jaume I va ser «el teorètic més antic del parlamentarisme europeu, quan encara caminava a les beceroles l'organització de les càmeres angleses».

València és el que és pel llegat històric institucional que ens va deixar Jaume I. Sense la gesta de la conquesta i la implantació del pensament polític i jurídic d'aquest monarca que va transformar terres peninsulars al regne cristià de València, bé hauríem pogut ser una fracció geogràfica del Llevant peninsular.

El Black Friday de Jaume I

Avui és un solar al nucli antic d'Alzira però hi va haver un temps, abans que la mala herba s'apoderés de cadascun dels seus racons, que una sòlida torre s'alçava imponent sobre la ribera del Xúquer. Tot just uns metres de paret al centre històric han permès corroborar la seva importància ara, més de 700 anys després. El fundador del Regne de València, va morir un divendres negre o com es diria ara un black friday després de prendre els hàbits de Sant Bernat i d'haver abdicat en el seu fill Pere III d'Aragó i i de València. Va passar el 27 de juliol de 1276 encara que les cròniques no encerten a aclarir les causes de la mort. Els uns, apunta Agustí Ferrer, arqueòleg municipal d'Alzira i director del Museu Municipal (MUMA) als peus de l'últim vestigi de la residència reial a Alzira, creuen que va morir en les seves estances després d'una llarga malaltia provocada per la seva edat. D'altres, en canvi, apel·len a l'èpica i addueixen a una ferida al cap fruit d'una aventura militar a les rodalies de Xàtiva, on havia acudit per sufocar una revolta. La llegenda, a més, afegeix un altre element al qual, però, els historiadors no ofereixen massa credibilitat: que el rei, ja ferit de mort i conscient que vivia els seus últims dies, va tractar de tornar a València i es va desplomar on avui s'aixeca la creu coberta d'Alzira, als afores de la ciutat.

Mites a part, els documents i la tradició oral permeten desmentir el Llibre dels Fets (la biografia de Jaume I), que situa la mort real a la ciutat de València. Els escrits confirmen que el 27 de juliol, quan es va produir l'òbit, el monarca es trobava a Alzira, just on avui l'Ajuntament ha localitzat el lloc on es trobava la seva residència a 1276. L'alcalde d'Alzira, Diego Gómez, ha començat a desenvolupar un projecte que reivindiqui el vincle de Jaume I amb la ciutat d'Alzira. El primer pas girarà al voltant de la residència del monarca que va donar origen al Regne de València i que el va veure en vida per última vegada, segons resa la tradició oral. Tot i que les arques municipals no disposen actualment de tot el pressupost necessari per a desenvolupar una intervenció completa, la intenció de Gómez és impulsar excavacions arqueològiques que treguin a la llum totes les evidències que en aquest solar es va aixecar en l'antiguitat la casa on va habitar en reiterades ocasions Jaume I.El projecte, però, no es limita a la recuperació d'un edifici històric sinó que reivindica la vinculació de tota la ciutat amb la figura real. Alzira va ser (i així ho testifica la inscripció en l'escut de la ciutat) la clau que obria i tancava el Regne de València pel sud. Pas imprescindible per creuar el Xúquer, l'illa fortificada en la qual se situava la població s'ha anat transformant amb el pas dels anys fins pràcticament perdre la seva fesomia històrica. Avui, de fet, els braços del Xúquer que envoltaven la ciutat han estat coberts i incorporats al nucli urbà com a nous vials. En canvi, Alzira sí conserva un testimoni del seu passat medieval: un tram de l'antiga muralla que s'estén al llarg d'uns 400 metres amb onze torres. Les actuacions urbanístiques desenvolupades des de finals dels 70 han anat 'desacoblant' els edificis que es van donar suport a la muralla per obrir un corredor al costat de la primigènia barrera defensiva. Es tracta d'obrir un espai de vianants perquè els visitants puguin admirar un dels vestigis medievals de la ciutat de la Ribera.