El Black Friday de Jaume I

Avui és un solar al nucli antic d'Alzira però hi va haver un temps, abans que la mala herba s'apoderés de cadascun dels seus racons, que una sòlida torre s'alçava imponent sobre la ribera del Xúquer. Tot just uns metres de paret al centre històric han permès corroborar la seva importància ara, més de 700 anys després. El fundador del Regne de València, va morir un divendres negre o com es diria ara un black friday després de prendre els hàbits de Sant Bernat i d'haver abdicat en el seu fill Pere III d'Aragó i i de València. Va passar el 27 de juliol de 1276 encara que les cròniques no encerten a aclarir les causes de la mort. Els uns, apunta Agustí Ferrer, arqueòleg municipal d'Alzira i director del Museu Municipal (MUMA) als peus de l'últim vestigi de la residència reial a Alzira, creuen que va morir en les seves estances després d'una llarga malaltia provocada per la seva edat. D'altres, en canvi, apel·len a l'èpica i addueixen a una ferida al cap fruit d'una aventura militar a les rodalies de Xàtiva, on havia acudit per sufocar una revolta. La llegenda, a més, afegeix un altre element al qual, però, els historiadors no ofereixen massa credibilitat: que el rei, ja ferit de mort i conscient que vivia els seus últims dies, va tractar de tornar a València i es va desplomar on avui s'aixeca la creu coberta d'Alzira, als afores de la ciutat.

Mites a part, els documents i la tradició oral permeten desmentir el Llibre dels Fets (la biografia de Jaume I), que situa la mort real a la ciutat de València. Els escrits confirmen que el 27 de juliol, quan es va produir l'òbit, el monarca es trobava a Alzira, just on avui l'Ajuntament ha localitzat el lloc on es trobava la seva residència a 1276. L'alcalde d'Alzira, Diego Gómez, ha començat a desenvolupar un projecte que reivindiqui el vincle de Jaume I amb la ciutat d'Alzira. El primer pas girarà al voltant de la residència del monarca que va donar origen al Regne de València i que el va veure en vida per última vegada, segons resa la tradició oral. Tot i que les arques municipals no disposen actualment de tot el pressupost necessari per a desenvolupar una intervenció completa, la intenció de Gómez és impulsar excavacions arqueològiques que treguin a la llum totes les evidències que en aquest solar es va aixecar en l'antiguitat la casa on va habitar en reiterades ocasions Jaume I.El projecte, però, no es limita a la recuperació d'un edifici històric sinó que reivindica la vinculació de tota la ciutat amb la figura real. Alzira va ser (i així ho testifica la inscripció en l'escut de la ciutat) la clau que obria i tancava el Regne de València pel sud. Pas imprescindible per creuar el Xúquer, l'illa fortificada en la qual se situava la població s'ha anat transformant amb el pas dels anys fins pràcticament perdre la seva fesomia històrica. Avui, de fet, els braços del Xúquer que envoltaven la ciutat han estat coberts i incorporats al nucli urbà com a nous vials. En canvi, Alzira sí conserva un testimoni del seu passat medieval: un tram de l'antiga muralla que s'estén al llarg d'uns 400 metres amb onze torres. Les actuacions urbanístiques desenvolupades des de finals dels 70 han anat 'desacoblant' els edificis que es van donar suport a la muralla per obrir un corredor al costat de la primigènia barrera defensiva. Es tracta d'obrir un espai de vianants perquè els visitants puguin admirar un dels vestigis medievals de la ciutat de la Ribera.